Dona emprenedora i intraprenedora … la solució

Blai Paco, President de la Unió Empresarial de l'Anoia
Blai Paco, President de la Unió Empresarial de l’Anoia

El treball per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones és quelcom que ocupa cada vegada a més persones arreu. Els avanços en la igualtat de gènere són lents i si es fa una projecció de futur no s’assoleix una igualtat plena fins d’aquí unes quantes dècades. Els empresaris de l’Anoia comptem amb la UEA Inquieta, el grup que treballa, primer, per motivar a la dona a agafar responsabilitats i protagonisme a nivell de la Junta Directiva de l’entitat, i segon, per donar visibilitat i posicionar a la dona d’empresa en l’entorn econòmic, així com motivar-la a emprendre dins la seva companyia, o emprendre per tenir el seu propi negoci, a organitzar-se com més li convingui.

Els ratis demostren que encara hi ha molta feina per fer, doncs, en una societat madura com la nostra, la dona representa només un 17% dels membres dels Consells d’Administració de les empreses. A nivell salarial també les dones pateixen un gap del 19% respecte als homes. I, per cada home que acabi treballant a temps parcial, són 4 les dones que ho han de fer. Ratis que demostren les diferències notables entre homes i dones respecte al món laboral. La baixa presència de la dona en el món de l’empresa es pot interpretar però, com una oportunitat, si considerem la font de creixement d’emprenedoria i d’intraprenedoria que en el futur pot representar l’arribada a la paritat home-dona en aquest àmbit. El debat, tradicionalment abordat en termes de justícia i equitat, per accedir a les mateixes oportunitats i el mateix nivell de responsabilitat, entre homes i dones, queda superat per l’oportunitat que representa la major participació de la dona en l’economia, i l’increment del PIB que això pot suposar.

Tenim per endavant una sèrie de vectors que tendiran a complicar-nos més la situació. Per una banda la baixada del PIB com a conseqüència de la caiguda de la població activa motivada per una població cada vegada més envellida.  A Europa, es preveu una caiguda de un 2,2% de la població activa fins al 2022 i de un 14% fins al 2050. Per un altre banda les dificultats a les que es veurà sotmès el sistema de pensions com a conseqüència de que menys població haurà de mantenir a una població creixent de pensionistes, que creix en número i  en longevitat. Els 9 milions de jubilats actuals, seran 15 a l’any 2040, quan s’hauran jubilat els nens del baby boom.

La incorporació de la dona al mercat laboral, té conseqüències enormement positives, doncs al increment del PIB, i la compensació de la caiguda de la població activa, també podem afegir, que pot ser clau per salvar el sistema de pensions. Ara bé, també cal apuntar que el progrés de les dones cap a càrrecs directius o la idea d’emprendre un negoci, topa amb el problema que són activitats i nivells professionals absolutament absorbents, també en temps; sent aquesta una de les grans dificultats per que la dona s’aboqui en major mesura al món de l’empresa.

De les pràcticament 6 hores que la llar i la família exigeixen,  la dona dedica pràcticament el doble de temps  que l’home (4 en front de 2), i tot i que l’home està dedicant un 20% més de temps que fa 10 anys, la dona només ha pogut guanyar 20 minuts al dia i li quedaria encara 1 hora per retallar fins aconseguir la igualtat. Només si aquest equilibri millora de forma notable, milloraran les opcions de la dona per incorporar-se al món de l’emprenedoria, o ascendir a càrrecs directius. Amb els raonament que estem fent i amb la dada que només el 34% dels autònoms són dones, podríem concloure que, en paritat, el creixement global que es podria assolir amb la incorporació de la dona seria del 32%.

No coneixem de moment cap factor que per si sol sigui capaç de propiciar un impuls tan gran de l’economia, com ho pot ser la incorporació de la dona al món de l’emprenedoria. Així doncs, la lluita per la paritat és quelcom que la societat hauria d’assumir com a necessari i imprescindible, doncs la dinamització econòmica que comportaria seria capaç de compensar la caiguda de la població activa i l’increment del número de jubilats, sent una font importantíssima per garantir el sistema de pensions.  Avalaria aquesta tesi, a més, el fet que la dona, amb un índex de formació més alt que l’home, podria estar en condicions d’aportar un potencial de creixement encara més gran.

Envia una resposta

*