“La clau del CIESC és l’entesa, el progrés i el creixement econòmic del territori”

blai costa

El President de Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i demarcació explica a Foment de la Producció el present i el futur d’aquesta organització empresarial que aquest 2017 compleix 40 anys.

Blai Costa i Creus és empresari al capdavant d’una empresa familiar fundada a Sabadell el 1972 i especialitzada en els mostraris tèxtils i d’altres materials, com ara fustes o metall, entre d’altres. És president del CIESC i del Gremi de Fabricants.

El CIESC celebra enguany el 40è aniversari. Com van ser els inicis?

Els inicis d’una institució o d’un projecte comencen sovint per una necessitat. En aquell moment, estem parlant del setembre de 1977, hi havia la necessitat d’unificar els períodes de vacances entre els diferents sectors empresarials de Sabadell i les ciutats de la demarcació. Tenir diferents calendaris de vacances suposava un problema empresarial, sense anar més lluny, per connectar el proveïment entre els diferents sectors.

Al voltant d’aquesta problemàtica es va entendre la necessitat d’unificar els períodes de vacances, especialment en els sectors del tèxtil i el metall. I així va ser com, per primera vegada, es reuneixen representants dels sectors de la Fusta, el Metall, el Transport, la Construcció, la Química i el Tèxtil. Buscaven coordinar estratègies per fer que l’economia seguís creixent i impulsar projectes i propostes a favor de les empreses i dels treballadors.

Quins sectors industrials s’apleguen sota el paraigües de l’entitat?

El CIESC està format per entitats que tenen una clara vocació industrial, que considerem vitals per l’economia del nostre país i, també, hi són representats els serveis, la construcció i les industries químiques. En aquesta darrera etapa, hem treballat per incorporar-hi el comerç i el sector agrari, i seguim ampliant els serveis i la indústria. Per tant, indústria, comerç, serveis i sector agrari són quatre pilars que ens permet tenir un coneixement profund del món empresarial i dotar-nos d’una potència extraordinària a l’hora d’impulsar accions des d’una visió global i de conjunt.

Actualment, en formen part: Gremi de Fabricants, Centre Metal·lúrgic, Sabadell Comerç Centre i Ca n’Oriach Comerç, Associació Catalana de Teixidors Auxiliars (ACTA), Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis, Associació d’Empresaris d’Indústries Químiques, Gremi de Constructors d’Obres, Xarxa Onion i l’Agrària del Vallès.

Quina era la missió inicial del CIESC i com ha anat evolucionant amb el temps?

Ser veu econòmica requereix d’anàlisi rigoroses, de propostes concretes, d’interrelació amb l’administració, d’un profund coneixement del teixit empresarial al que representes per donar resposta a necessitats reals… La missió principal del CIESC era la de fer territori, proposar mesures que facilitessin la creació d’ocupació, i fer avançar a les empreses. La mateixa que ara: aportar coneixement i impulsar transformacions econòmiques i socials i, fer-ho, potenciant el nostre territori i al país.

Conscients que el context socioeconòmic ha canviat radicalment, actualment, tenim la necessitat d’una visió econòmica més global i, per tant, ens podem avançar. La responsabilitat de les entitats empresarials és la de fer un pas endavant, d’escoltar les necessitats de les empreses i facilitar- los-hi el suport adequat perquè puguin portar a terme les seves activitats i projectar-se al futur. Tenim un paper important en acompanyar-los a internacionalitzar-se, en activar l’economia circular, vetllar per la sostenibilitat i resoldre dificultats administratives com ara ordenances fiscals, permisos d’obra, d’aparcaments o totes aquelles normatives que sovint ens limiten molt més del que poden assumir.

Sabadell és una ciutat de referència de la industria tèxtil, un dels sectors més castigats per la crisi. Podem afirmar que l’hem deixat enrere? Quines necessitats té actualment el sector?

Certament, Sabadell va ser durant molts anys el bressol de la industria tèxtil i el motor per generar altres activitats industrials al seu voltant, com ara la metal·lúrgica o d’altres industries complementàries en aquesta cadena de valor.

Efectivament, el tèxtil ha viscut un procés de transformació important que no vol dir que no seguim tenint important industria tèxtil. Avui la indústria que tenim es diferent a la de fa 40 anys. És exportadora, ha incorporat la tecnologia, s’ha sabut adaptar a les demandes globals i està present a molts països del món.

No totes les organitzacions empresarials celebren 40 anys. Quins són els valors que mantenen viu el CIESC?

El respecte profund a cada una de les institucions que en formen part i la capacitat de compartir i unir-nos per defensar l’economia productiva, que és el que veritablement impacta en la vida de les persones, en la societat.

Hem sabut donar respostes clares a necessitats reals. Som una veu econòmica activa, responsable, cohesionada, útil. Un interlocutor vàlid amb tots els nivells de l’administració. Davant les dificultats, comuns o particulars, raonem, compartim i proposem un diàleg, de tu a tu. Som facilitadors. La nostra clau és l’entesa, el progrés i el creixement econòmic del territori.

Tenint en compte la llarga trajectòria defensant els interessos dels empresaris, quins creu que són les èxits més rellevants que s’han aconseguit des del CIESC?

L’èxit mes rellevant és la nostra pluralitat i l’articulació com a veu única, activa i pràctica de tots els sectors que l’integren. El CIESC no treballa pels èxits dels empresaris sinó per tenir economia productiva, per donar suport a les empreses i per crear ocupació i, sobretot, per crear un territori favorable a un creixement sostingut i sostenible econòmicament parlant a on les empreses s’hi puguin desenvolupar ajudant a crear així recursos i benestar.

I de cara al futur, quins són els reptes més importants?

Seguir ampliant aquest teixit productiu i ser útils a les entitats agremiades, sense cap altra pretensió que la de continuar avançant-nos a les seves necessitats i trobar solucions per continuar generant riquesa i benestar per les empreses, els seus equips humans i el territori.

Envia una resposta

*