Sabadell i l’estratègia de ciutat

Josep Milà, secretari tècnic CIESC
Josep Milà, secretari tècnic del CIESC

Article d’opinió de Josep Milà, secretari tècnic del Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC).

Des de fa 25 anys, la Generalitat de Catalunya ha apostat pels clústers per entendre que és una fórmula que contribueix a generar cadena de valor, negoci i transmissió de coneixement a través de la cooperació d’institucions, agents i empreses. Actualment, en el Programa Catalonia Clusters, 2017-2019, hi participen 31 clústers que agrupen més de 2.200 empreses i agents associats, amb una facturació de més de 70.000 milions d’euros. Aquesta xifra representa gairebé el 29% del PIB català. A més, les empreses d’aquests clústers donen feina a més de 250.000 treballadors.

La majoria d’aquests clústers tenen seu de gestió i coordinació a Barcelona i també en altres ciutats catalanes com ara Igualada, Reus, Lleida, Olot o Girona, per citar-ne unes quantes. Al Vallès Occidental n’hi ha dues però, cap a Sabadell. És evident que un clúster té uns efectes globals i transversals que cada vegada afecten més sectors interconnectats, amb cadenes de valor i impactes socioeconòmics molt globals, que no es limiten a un territori concret. A la Unió Europea, el clúster està considerat un instrument potent d’internacionalització i modernització empresarial.

No podem obviar que, per una ciutat, disposar d’una seu o centre de referència d’un clúster econòmic o d’un centre tecnològic és un fet rellevant que aporta singularitat i atractivitat. És un motor i una palanca de projecció i generació d’activitats pels seus efectes tractors interns i externs, que permet impulsar projectes transformadors, alineats amb estratègies de futur, difícils d’impulsar per a una única empresa.

Des del CIESC considerem que, en aquests moments, Sabadell necessita sobretot iniciatives singulars que permetin donar un impuls al seu dinamisme intrínsec i a la seva projecció de capitalitat que s’ha anat diluint. Els temps d’elaborar documents i plans d’estratègia de ciutat han passat i ara cal una acció conjunta, entre responsables públics i privats, que aposti per estratègies guanyadores. Una acció mancomunada que permeti impulsar propostes que realment tinguin un impacte positiu des de dos vessants: el socioeconòmic, reactivant l’ocupació, les rendes i el PIB, i el ciutadà, per afermar la confiança col·lectiva.

Pel CIESC és imprescindible que aquesta aposta es fonamenti en els potencials existents, en aquelles habilitats clau que ens podem fer més altament competitius: cultura, indústria, tecnologia i coneixement, formació, i capacitat comercial i exportadora. No es tracta, només, de sortir al mapa de clústers o de centres tecnològics i de coneixement. Es tracta d’atorgar un caràcter d’especialització i qualitat, d’innovació i talent, associat al nom de la nostra ciutat. Aquest és el repte i l’oportunitat que tenim al davant en els propers anys, amb un entorn que sempre serà canviant i incert. Només des de la cooperació público-privada podem fer-hi front i fer-ho amb èxit. Hi guanyarà l’empresa, hi guanyarà el territori, hi guanyarà la nostra gent.

Envia una resposta

*