Josep Roca: “L’objectiu de la Fundació és enfortir les pimes industrials amb accions concretes”

El President de la Fundació per la Indústria, Josep Roca, comparteix a Foment de la Producció els reptes de futur del teixit industrial català.

Josep Roca és el President de la Fundació per la Indústria, una institució nascuda en el si del Gremi de Fabricants de Sabadell, que treballa per potenciar la indústria catalana. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i Màster en Administració d’Empreses per ESADE, Roca és un empresari tèxtil que viu entre el Vallès i el Piamont, a Itàlia. Va ser President del Gremi de Fabricants de Sabadell entre 1997 i 2001 i és Patró de la Fundació 1559 Caixa Sabadell.

Quina és la identitat de la Fundació per la Indústria?

La Fundació per la Indústria. Sabadell 1559 neix en el si del Gremi de Fabricants l’any 2000 amb el compromís de treballar pel desenvolupament del teixit industrial català, impulsant accions de millora perquè les pimes industrials puguin afrontar els reptes que sorgeixen a cada moment.

La Fundació agrupa a un conjunt d’empresaris i, com a lobby, defensem els valors de la indústria com a creadora d’ocupació i de progrés. Des d’aquest esperit, som interlocutors amb l’administració per l’impuls de polítiques que enforteixin el sector industrial i organitzem espais de reflexió i networking per la creació i transmissió de coneixement.

Quins són els nous reptes que s’ha marcat al capdavant de la Fundació per la Indústria per aquest 2019?

Com us comentava, l’objectiu de la Fundació és contribuir a l’enfortiment de les pimes industrials i fer-ho amb accions concretes, tangibles, efectives que donin resposta a les necessitats específiques que tenen. En aquest sentit, és inqüestionable que la digitalització o la intel·ligència artificial són una realitat que no es pot defugir.

Les empreses tenen molta feina a fer per continuar sent competitives en un món cada cop més digital. És per això que el nostre objectiu és el d’acompanyar-les en el coneixement i la transformació cap a la indústria 4.0.

Quines són les principals necessitats de les pimes avui en dia?

Les resumeixo en dues: millorar la seva competitivitat en el món global i, en els casos que sigui possible, créixer en dimensió per optimitzar recursos i facilitar el creixement exterior. La dimensió mitjana de les nostres pimes és més petita que les del nostre entorn europeu. Sabem que hi ha una relació directa entre la dimensió de la empresa i la seva activitat innovadora o la seva vocació internacional. Una major dimensió li permetria un major accés als mercats i ser més competitiva.

La Indústria 4.0 ja és aquí. En són prou conscients els empresaris? Cal més pedagogia en aquest àmbit?

Sí, i aquesta és la nostra missió, ajudar-les a comprendre les conseqüències que els comportarà si no fan aquesta transformació. Es detecta un nivell de sensibilització alt dels empresaris per la necessitat de digitalitzar els seus processos però encara són poques les empreses que han iniciat aquest procés i, en general, es tracta d’empreses més grans. Un dels motius pels quals no han fet aquest pas és la falta d’una visió clara dels beneficis que pot aportar i el retorn d’aquesta inversió.

Per què és important que petites i mitjanes empreses entenguin la transformació digital com una prioritat? Quins perills corren si no hi aposten de forma decidida?

Les pimes constitueixen la base del desenvolupament socioeconòmic del nostre territori i la transformació que s’està produint, tant a nivell tecnològic com organitzacional, la tenim completament present. Com a empresari, penso que les que no ho considerin com una prioritat, perdran competitivitat i tindran un futur complicat. Les transicions impliquen costos elevats i per créixer cal sempre una estratègia a llarg termini.

Quin moment viu el teixit industrial català i quines accions són necessàries per millorar de forma més immediata?

El teixit industrial català és molt dinàmic, amb una bona presència en el mercats exteriors. Sempre ha estat hàbil i ha pogut resistir els embats de la crisi iniciada el 2007.En aquest sentit, sóc optimista, les empreses tenim capacitat per adaptar-nos.

El que sí ens cal per ser competitives és un sistema públic eficaç. Necessitem que les administracions, sobretot les locals, facilitin les polítiques industrials i de suport a la R&D, agilització de tràmits administratius, etc. I, també, que les organitzacions empresarials treballem coordinament per fer que les coses passin i no quedar-nos només en la intenció.

Aquest 2018, la Fundació ha organitzat una nova edició de la Jornada d’economia dedicada a la resiliència econòmica i urbana per conèixer estratègies de transformació en ciutats industrials, amb ponents de reconeixement internacional. Quin impacte ha tingut i quina és la valoració que fa la Fundació?

La Fundació en fa una valoració molt positiva. La Jornada ha servit per posar de relleu els impactes dels canvis industrials i també per conèixer casos d’èxit d’altres ciutats europees que s’han adaptat a la nova realitat. La voluntat de la Fundació és que aquest impacte i les conclusions que se’n van derivar, marquin el camí a seguir i es pugui mesurar amb la implicació de les administracions locals i del govern de Catalunya.

Foto: Diari Digital iSabadell

Leave a Reply

*