El Pacte Nacional per a la Indústria aconsegueix un compliment pressupostari del 87% en els dos primers anys

En els anys 2017 i 2018, s’han executat prop de 796 milions d’euros.

El Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) ha arribat a l’equador de la seva aplicació (2017-2020) amb un compliment pressupostari del 87% i amb la sensació per part del Govern d’haver creat una “estructura sòlida” que li ha permès superar les dificultats dels seus primers dos anys de vigència, en els quals s’ha produït una suspensió de l’autonomia i s’han prorrogat els pressupostos.

En una trobada amb periodistes abans de reunir-se amb el Consell Català de l’Empresa, la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya ha fet una valoració “positiva” de l’acord programàtic, del qual ja s’han executat 769 milions d’euros dels 1.835 milions pressupostats fins al 2020.

Amb tot, Villarroya ha apuntat que la pròrroga pressupostària no ha permès tirar endavant actuacions no previstes al PNI com una oficina per a la transformació d’indústries i pimes a la digitalització o dotacions per incentivar el creixement empresarial, dos aspectes que la conselleria intentarà que s’incloguin en els pròxims pressupostos.

El Pacte es va signar el mes de juliol del 2017 per la Generalitat, pels sindicats majoritaris -CCOO, i UGT- i les patronals més representatives – Foment del Treball, Pimec i Fepime-, amb la intenció de ser un full de ruta per impulsar la transformació industrial i, alhora, incentivar l’ocupació.

Els resultats dels seus dos primers exercicis de vigència demostren, segons Villarroya, que l’acord programàtic ha aconseguit “donar estabilitat” i “continuïtat” a les polítiques industrials del Govern “malgrat les dificultats”. “Hi ha moltes de les convocatòries que van quedar paralitzades pel 155 i va fer que s’endarrerissin les resolucions”, ha explicat la directora general d’Indústria.

Una altra circumstància que va afectar el PNI és la pròrroga pressupostaria i el fet de “no poder dotar amb més pressupost” algunes peticions que sorgeixen del contacte amb la indústria. Tot i afirmar que “costa treure la licitació” d’aquestes actuacions no previstes, Villarroya ha celebrat que els nivells d’aplicació del pacte estan “on correspondria” arribats a la meitat del seu període de vigència.

Dels sis àmbits en els quals està estructurat el PNI -competitivitat, dimensió empresarial, indústria 4.0, formació, energia i sostenibilitat-, les línies que han rebut més inversió són les de fomentar la formació i la competitivitat empresarial.

En aquest últim àmbit, que s’endú un 40% del pressupost total de l’acord, s’han destinat 359 milions d’euros en les diferents partides atorgades, amb 89,9 milions d’euros invertits a impulsar programes de captació i retenció de talent, amb 40 milions pel centre tecnològic Eurecat i amb 18,9 milions d’euros en préstecs participatius per finançar innovacions en el creixement empresarial.

D’altra banda, un total de 326 milions d’euros -38% del total- s’han repartit entre la direcció general de formació professional per potenciar la competència digital i l’esperit emprenedor; el Servei d’Ocupació de Catalunya per prioritzar el sector industrial en els seus programes; i la direcció general d’Universitats per fomentar els intercanvis internacionals de professorat i alumnat.

Leave a Reply

*