PIME’s industrials i la seva adaptació a la Indústria 4.0

Josep Roca, president de la Fundació per la Indústria

Article d’opinió de Josep Roca, president de la Fundació per la Indústria.

La Fundació per la Indústria Sabadell 1559 té el seu origen en l’anomenada Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell que va ser constituïda l’any 2000 per iniciativa del mateix Gremi i el seu objectiu és treballar pel desenvolupament del teixit industrial català, contribuint a la seva millora per afrontar els reptes de la industrialització.

Fa més d’un any que estem treballant en un il·lusionant projecte: impulsar un programa de mobilització de les PIME’s industrials catalanes per adaptar-se a la I4.0. I en el marc d’aquest programa, el pròxim 24 de gener, organitzem una jornada que porta pel títol Sóc una PIME industrial. Com m’adapto a la Indústria 4.0.

Quan Alemanya, l’any 2011, va començar a treballar per promoure la digitalització de la fabricació -per cert, creant el concepte de I4.0-, ho va fer per una inquietud gens intranscendent: el 63,4% de l’ocupació la proporcionen les PIME’s. Però, és que a l’EU28, és el 66,6%; dos terços de l’ocupació. I Catalunya segueix la mateixa estructura, amb poc més de 628.000 PIME’s, de les quals més de 34.000 són industrials, la gran majoria sense assalariats o amb un màxim de cinc treballadors (73%).

Tot i que encara hi ha temps, l’adaptació de les PIME’s industrials catalanes a la I4.0 és un repte de país. Està en joc el futur de la competitivitat de la nostra economia perquè, tal i com ens indiquen les dades de les que disposem, als empresaris/es i directius/ves de les PIME’s els hi costa, molt, fer el pas.

Perquè fer el pas no és una qüestió tecnològica; són evidents els avanços i les oportunitats que ofereix la tecnologia. Fer el pas és una qüestió de capacitat inversora i de finançament, però no només. Fer el pas és, sobretot, una qüestió de model mental, de com es veu la realitat que ens predisposa a les respostes i a les interpretacions de les situacions.

I la realitat que ens toca viure és vista a partir de tres models mentals: el de l’oportunitat, el de l’amenaça o el de la indiferència. Els que ho veuen com a una oportunitat són aquells que estan sent pioners (15,7%) i que ja han fet el pas.

Dels que ho veuen com a una amenaça, n’hi ha de dos tipus: els prudents (31,4%), que saben que han de fer el pas però s’estan esperant, mirant el que fan els pioners; i els resistents (29,7%), que amb l’excusa de la prudència, no fan res.

Finalment, els indiferents (23,2%), que tanquen els ulls perquè és la manera de no veure la realitat i s’estan abocant a un futur molt complicat. Des de la Fundació aspirem a motivar als prudents i convèncer als resistents, sense oblidar en cap cas, els indiferents; en el procés d’adaptació hi haurà pèrdues, però hem d’aconseguir que siguin les mínimes.

Si els anys 80, entre tots, vàrem aconseguir introduir la qualitat com actitud, amb la campanya “la feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres”, també podem aconseguir que l’adaptació a la I4.0 ho sigui. Comptem amb tothom!

Font: Via Empresa

Leave a Reply

*